Diu la dita que “quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar”. Aquests darrers dies ha corregut la brama sobre la possibilitat que el Madrid s’acabi convertint en una Societat Anònima. Fins al moment només quatre clubs han esquivat la SAE i són propietat dels socis, Athletic Club, Osasuna, Madrid i Barça. M’atreviria a dir que en el cas de l’Athletic i de l’Osasuna, així com el Barça, hi ha un element de salvaguarda de la identitat pròpia, mentre que en el cas del Real Madrid probablement aquest factor tingui menys importància.
Sigui com sigui, el cert és que a Madrid apunten aquesta possibilitat, matisant que els accionistes serien els socis, i que aquests només podrien traspassar les seves accions a familiars, i tot un seguit de condicionants que ho acaben presentant com una fórmula complicada. El principal argument és la dificultat cada cop més evident de poder competir amb una certa igualtat de condicions amb els clubs estat que s’estan fent els amos d’Europa. De moment tant a Bilbao com a Pamplona no tenen especials problemes econòmics, cosa que de Barcelona estant no es pot dir. Que el Barça ha de ser dels socis acostuma a ser una qüestió bastant consensuada en els diferents sectors i famílies del barcelonisme. El tema és com es farà compatible que el Barça segueixi sent del soci i pugui competir en igualtat de condicions. La Masia és un tresor que ajuda, i molt, però no és la solució màgica. Caldrà alguna cosa més. I la pregunta és: hi serem a temps? En qualsevol cas i mentrestant, comencem a posar la barba en remull.