De fet, hauria pogut titular aquest article amb allò de: “I al tercer dia, ja no ressuscità” però no he gosat per respecte al traspassat Mino Raiola. El personatge va haver de passar per dues vegades pel tràngol que li cantessin les absoltes, abans d’haver-la dinyat. I de fet la notícia de la seva mort m’ha fet pensar en quina mena de personatges governen el món del futbol, ja sigui de manera directa o indirecta. Raiola va ser un personatge groller, certament multimilionari gràcies a la seva murrieria, però que no tenia cap mena d’escrúpol de baixar al fang i d’enfrontar-se amb qui calgués. De fet, responia a aquesta mena d’intermediaris que juguen rols ben grotescos i que representen la part més fosca del futbol. Curiosament ara que es parla tant de quins són els fitxatges prioritaris per al Barça de cara a la propera temporada, sempre s’analitza, obligatòriament i en paral·lel al jugador, qui és el seu representant. Curiós i preocupant.
I parlant de personatges protagonistes, aquesta setmana en el món del futbol n’hi ha un que el trobo francament interessant, l’entrenador del Liverpool Jürgen Klopp, que es troba a l’extrem oposat de Raiola. Tot i que no va estar a l’elit com a jugador, Klopp és un entrenador savi, sensible, intel·ligent en els seus discursos, que et pot agradar més o menys com fa jugar els seus equips, però que ara mateix és, amb Guardiola, el més competitiu d’Europa. I és clar, somniar amb una final City – Liverpool és precisament posar en valor els personatges del món del futbol que valen la pena, i aspirar a veure un partit espectacular. Quina enveja,...