El 10 és un número icònic a molts equips de futbol i qui el porta és l’estrella, el referent, el que està cridat a l’honor i la glòria. Noms històrics del Barça com Ronaldinho, Romario, Maradona, Asensi, Luisito Suárez, el mateix Kubala, són mites que han fet del 10 un número màgic en clau culer.
Quan va marxar Messi el 10 es va quedar orfe i en una decisió molt ràpida, es va decidir que el nou 10 era Ansu Fati, el jove jugador nascut a Guinea Bissau i que de ben jove va aterrar al planter blaugrana.
Ansu ha trencat pràcticament tots els rècords de precocitat en competicions oficials, peró dues lesions inoportunes l’han tingut massa temps fora dels terrenys de joc. A Ansu definir-lo, precipitadament, com l’hereu no l’ha ajudat.
Ansu Fati és un grandíssim jugador que segur que tindrà un gran rendiment al Barça sobre tot si té continuïtat i si sap ser ell mateix sense pretendre substituir ningú en l’imaginari culer, sinó ser un dels referents per ell mateix.
Ansu ha de créixer al seu ritme. En aquest sentit la gestió que n’ha fet Xavi de la seva lesió i de la recuperació han sigut intel·ligents. No hi ha pressa perquè el risc és que se l’acabi cremant. Tornem-ho a dir per si no havia quedat clar, Ansu és un extraordinari jugador que està cridat a fer grans coses amb el Barça. Però encara n’ha fet poques (algunes espectaculars, certament), i se l’ha de deixar créixer sense pressió afegida.
El gol contra el Betis és d’aquells que nomes fan els cracs. Donem-li un vot de confiança però intentem fer-ho sense pressió afegida. Pel seu bé. Ha de poder ser de debò, el nou 10.