Ronaldinho, Neymar, Rivaldo, Romario, Dani Alves,... són icones del barcelonisme, que han donat minuts de glòria, i grans moments de futbol al Camp Nou. Alguns d’ells han esdevingut fins i tot ambaixadors del club. Tots han donat suport explícit a Bolsonaro a les presidencials del Brasil.
El Barça sempre ha fet defensa aferrissada d’uns valors basats en la democràcia, el respecte als drets humans, el catalanisme i la solidaritat. Avui la samarreta del primer equip llueix ACNUR, abans havia portat el logo d’UNICEF i la tasca solidària de la Fundació en molts països o el suport a causes benèfiques de les més diverses formen part de l’ADN del club. És un orgull.
Contrasta doncs la contradicció que hi ha entre aquests valors i el suport que jugadors icones del barcelonisme, que aquí ho han viscut tot i que encara mantenen vincles molt directes amb el club, han donat de manera pública i entusiasta al candidat d’ultradreta a la presidència del Brasil, Jair Bolsonaro, militar retirat, personatge homòfob, partidari de la tortura i que, entre moltes altres barbaritats defensava la dictadura militar que va patir el Brasil.
Cadascú és lliure de pensar i actuar com vulgui, només faltaria. La llàstima és que els esforços que fa el Barça en inculcar aquest compromís amb els drets humans no arribi a les estrelles. Al menys, a les brasileres no els ha fet cap efecte.
Al Barça li costa acomiadar com cal als seus mites, i aquesta setmana en vivim un altre episodi, però també li costa que aquells que s’han fet rics i han donat sentit a la seva vida gràcies al club, com a mínim no ens facin passar la vergonya de donar suport públicament al feixisme.